Cancó de bressol

En una nit de pluja i vent,
el tro dels llamps ressonava
i amb nostàlgia d´adolescent
a la vora del foc recordava,
la cançó que fa tant de temps
la mare li taral·lejava.-
Era una cançó de bressol
que parlava de la nit i del dia,
de la por d´estar sol
amb trista melangia,
de com despertar dins teu
sentiments d´amor i alegria
que a tots ens ha donat Déu
per gaudir de la vida.-
Vuitanta anys han passat,
quanta raó la rondalla tenia,
sóc com un penya-segat
on les ones embravides
han anat fent forat
dins les roques envellides,
per no haver escoltat
el consell de les cançons antigues.-
(Juliol 1990 - Jomci)