Esperit entremaliat dun foll somni.

El follet, i llur esperit entremaliat confita
cada meu somni en dol de passat dia;
la quimera, però, també vol ser reina de ma dèria
digne de blasme, no deixaré perdre ni un foll somni.
Rancuniosa fàbula que vomita flames
cos de cabra, cua de dragó
pervertin-me de ta ànsia, visionaria
no faré com tú, que t'alimentes de ta gita.
Vull clissar la nit, en sa racó imaginari
on ma regala visions i llurs veritats
onsavulga esperaré a tancar els ulls:
braolar de dia per dormir de nit.
Sota el solell, resto i t'espero, foll somni
socarrima'm de tú encar no s'hagi de nit
en meu sojorn sé que esdevindràs.
Apavaigaràs ma por, es farà fosc
i despertaré, altra cop nu, viu davant l'aurora.
Cau en l'oblit, cada matí
cada nit, no acaba mai de nèixer
mai és, mai ha estat, tan sols un somieig.
-oh! foll somni, sempre estic somiant...