tu te conformabas

te confomabas amb escoltar
les coses que jo te contaba
era com si feses teves
tot el que le vida te negava
com si ja sabiqueses
que ja prest t'en anirias
sense pore viure l'alegria
de tot el que jo te contaba
repartias dicha al teu voltant
ningu poria pensar
que tu podrias faltar
eres rossinyol
amb un niu de generositat
amb un cor que assemblava
esser sa com el blat
ningu poquer pensar
que un dissabte de tardor
l'ale te poques faltar´
sense despedirte t'en anaras
i deixares de respirar
al teu voltant tot foren llagrimes
un angel sen via anat
mai podren olvidar
tanta vida i alegria
que durant 24 anys mos vares regalar
alla d'alt n'estan contets
per que tu ja has arribat.