En aquella habitació
silenciosa, només hi
estava jo, amb full i
un llapis per redactar
el vers.
No s´em
ocorria res.
Era molt difícil
pensar coses bones
per escriure en el
paper.
Vaig estar molt
nerviós, perquè les
paraules no em sortien
de la boca.
Vaig estar en
un racó plorant.
No vaig parar de
llagrimejar, fins
que em va començar
a venir les primeres
paraules, sobre un vermell
amor.
D’aquí vaig anar
més enllà del meu
pensament.
Em van anar escapant les
paraules com: rosenc amor,
amor negre, gris amor,
cor trencat, enamorat cor.
Gracies el tema de
l’amor, el cor i la
meva reflexió, vaig
acabar el poema que
tant meravellós m’havia
quedat.
Quan el vaig finalitzar
em va venir nervis perquè
era el plaç d’entrega per
donar-li a joiosa i bella
rosa que més estimo.